sábado, 20 de abril de 2013


La buena escuela no asfixia la creatividad

Todos tenemos una faceta imaginativa que despierta en la infancia y va apagándose con los años
Algunos expertos creen que las reglas escolares castran, otros subrayan sus beneficios sociales y cognitivos
Tendemos a ver la creatividad como algo chic y elitista, solo al alcance de unos pocos privilegiados. Así lo interpretó en 1999 el psicólogo social Howard Gardner en Inteligencia reestructurada: múltiples inteligencias para el siglo XXI. Sin embargo, con los años se va imponiendo la visión democrática de Ken Robinson, convertido en todo un gurú para un séquito de pedagogos. En opinión de este educador y conferenciante de masas, “todo el mundo es capaz de tener éxito en algún área si se dan las condiciones precisas y se ha adquirido un conocimiento relevante y unas habilidades”. Hasta ahí todos satisfechos. El problema llega ahora. Según este británico, la escuela mata esta creatividad que no tiene por qué ser artística, como solemos imaginar, sino científica o social.




UF5 INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ I L’EXPRESSIÓ PER  MITJÀ DE LES TAC


1. Introducció.
Què són les TIC? Les TIC, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, són el conjunt de tecnologies utilitzades per processar i transmetre informació en format digital: ordinadors, càmeres digitals, jocs electrònics, programes d’ordinador, la mateixa xarxa Internet, etc. Permeten l'accés, emmagatzematge i presentació de la informació en diversos formats: text, àudio, vídeo, etc.
Les TIC han introduït un accelerat procés de canvi social que afecta a tots els àmbits de la nostra manera de viure: al treball, l’oci, la manera de relacionar-se, la manera d’aprendre, etc.
Quins elements les composen? Internet, Televisió, Cinema, Videoconsoles, Telefonia mòbil, etc.
Què són les TAC? Les TIC han donat pas a les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement / Tècniques d’Aprenentatge Col·laboratiu), que consisteix en una nova pedagogia d’aprenentatge basada en la col·laboració i la construcció col·lectiva del coneixement.

2. L’Expressió i la Comunicació a través a dels TIC.
Com creuen que han modificat les TIC l’expressió i comunicació? Els hàbits de comportament social i afectiu s’estan modificant com a conseqüència de la utilització de xats, comunitats virtuals, telèfons mòbils, PDA, etc. Aquests instruments tecnològics fan servir nous estils de comunicació i promouen diferents tipus d’expressió afectiva i emocional.
Videoconsoles portàtils (DS) i jocs on-line s’imposen com el producte de consum més demandat pels petits. Aquests estan transformant l’oci i temps lliure dels infants, creant tota una nova cultura on els entorns digitals i la publicitat tenen un paper protagonista.
Per la seva banda, Internet proporciona noves eines de comunicació i de tractament de la informació, tals com blocs, podcast, etc. que hem de conèixer i saber aprofitar per la nostra tasca.
Hem de tenir en compte que encara que l’entorn sigui ric en estímuls pel nen, és a dir, el nen disposi de molts materials per expressar-se, és necessària la intervenció de l’adult perquè l’estimuli i atengui les seves necessitats.



3. Les TIC a l’Educació Infantil.
Per què introduir les TIC a l’Educació Infantil?
-       L’actual context social ens ha portat a una nova cultura digital on les TIC en general, i Internet en particular, tenen una gran importància fins i tot a la primera infància.
-       El nadó i l’Infant utilitzen com a principal font d’informació el sentit de la vista. Per tant, la imatge té un gran ús pedagògic ja que els fascina i genera situacions d’atenció activa.
-       L’atracció cap a la interactivitat: amb les eines TIC l’Infant crea i gaudeix compartint la seva producció. Cal que les feines que facin els nens s’ajustin a les característiques psicoevolutives dels nens.
-       Allò que més destaca de les TIC és la possibilitat de comunicar-se, contactar i intercanviar informació amb molta gent i en tot moment. Cal, però, un adequat control per part dels pares, als que s’ha d’assessorar correctament. 
-       La utilització de les TIC  fa que el nen aprengui noves destreses manipulatives i sensoperceptives, i estimula funcions cognitives vinculades a l’atenció i a la velocitat de la resposta.
A l’Educació Infantil s’exigeix integrar dins el currículum coneixements i habilitats en relació a les noves eines de comunicació i d’informació. Per tant, els professionals que hi treballen han de tenir coneixements i habilitats bàsiques per treballar amb les TIC, així com conèixer l’ús pedagògic i la gestió intel·ligent que en poden fer.
Què podem fer amb les TIC a EI? Amb les noves tecnologies podem gravar sons, vídeos, fer fotografies, dibuixos, presentacions de contes, escanejar imatges, jugar amb l’ordinador, cercar informació a través de la xarxa, publicar el que es fa a l’aula perquè es pugui veure afora... Sobre tot aprendre de forma lúdica, motivadora i adaptada a les diferents personalitats i ritmes. Estimulant des de petits la iniciació a les TIC aconseguim que l’Infant es familiaritzi com a recurs de primer ordre en el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge; que conegui i sàpiga fer servir programes d’ordinador i que tingui una actitud positiva davant les noves tecnologies.
Quin és el potencial de les noves tecnologies?
·         L’atractiu que suposen pels colors, el moviment, ... L’atractiu que l’Infant sent davant la pantalla de l’ordinador és inqüestionable. Tot això les converteix en una eina motivadora.
·         La immediatesa de la resposta. Quan juguen amb l’ordinador, aquest contesta ràpidament a les accions de l’Infant oferint una resposta immediata en forma de moviment, música o verbalització, oferint quantitats d’estímuls.
·         Ofereix gran quantitat d’informació i en format multimèdia, combinant efectes sonors,músiques, cançons, locucions, imatges estàtiques i animades amb grafismes i colors suggerents. Estimulant l’ imaginació i la curiositat per sentir, veure, fer…
·         Permet a l’Infant jugar, experimentar, descobrir, provar que passa si…, anar cap endavant o cap enrere i repetint el joc tantes vegades com vulgui, sense por a equivocar-se. Pot equivocar-se una vegada i un altra, corregint l’error per si mateix, estimulant la seva autoestima.
·         Es diverteixen aprenent.
·         L’ordinador es refereix també com a un mitjà que potencia l’aprenentatge autònom, encara que en els primers anys (1 a 3) de l’escolarització considerem que aquesta actuació ha de ser amb la actuació directa de l’adult.
·         Alhora, entre els més grans (3 anys) es potencien les relacions de cooperació entre ells, “es regulen el temps que juga cadascú i s’ajuden moltíssim” (Vida, 2001).
·         IMPORTANT; A més a més, les TIC representen un recurs bàsic per a aquells nens que presenten dificultats en la comunicació, i és una font motivadora per a aquells que presenten altres tipus de dificultats.
Què ha de saber un professional d’Educació Infantil?
  • Què són les noves tecnologies.
  • Quins elements les composen.
  • Com funcionen.
  • Valorar quines tecnologies són apropiades per l’edat de cada nen (cal tenir en compte el nivell de psicomotricitat infantil, si una producció transmet valors que el nen no està preparat per entendre, si transmet molta violència, etc.)
  • Transmetre als nens i als pares com fer un bon ús de les noves tecnologies. Per ex. Podem introduir el tema de la TV dient que una estoneta al dia està bé, però que també és important jugar, llegir, parlar amb els amics i família, etc.
  • Introduir als nens a partir dels 3 anys conceptes de TIC: ordinador, ratolí, ràdio, cd, mòbil, etc.
Sens dubte els docents innovadors, amb imaginació i creativitat són aquells que cerquen què pot fer la tecnologia per millorar el desenvolupament de la persona des dels primers anys de vida.


Intentarem respondre a tot allò que ha de saber un professional d’educació infantil.
ELS NOUS MITJANS DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.
1. L’Ordinador
L’ordinador és una eina d’emmagatzematge i tractament de la informació. Pot connectar-se a molts perifèrics (teclat, ratolí, monitor, josticks, televisió, pissarres digitals interactives (PDI), gravadores, micròfons, auriculars, etc.) que permeten incrementar el seu ús amb multitud de possibilitats. L’educador ha de conèixer els recursos tècnics i dispositius hardware que es poden fer servir en la docència.
Les seves possibilitats educatives estan relacionades amb els programes i aplicacions informàtiques que engloben el software. En funció dels nostres objectius educatius, haurem de buscar, seleccionar, adaptar i inclús dissenyar un software útil a la nostra feina educativa.
La presentació dels programes educatius ha de ser agradable i fàcil d’entendre. És preferible la simplicitat a la sobreestimulació, que impedeix centrar l’atenció en allò que s’ha de fer.
L’ordinador facilita que l’aprenentatge sigui cada vegada més autònom. La majoria de programes disposen d’activitats variades, ja que l’infant no és capaç de centrar l’atenció durant un període llarg de temps, afavorint així que mantinguin l’interés.

2. La Televisió
Des dels anys 60 la TV ha sigut la plataforma de publicitat i informació per excel·lència, substituint en el seu moment a la ràdio. L’Infant acostuma a passar moltes hores davant la TV, fent un ús sense control ni mediació. Això ha portat al sedentarisme, individualisme, consumisme excessiu, habituació a la violència, etc.
El concepte de programes educatius apareix als 70 (Érase una vez el hombre, Érase una vez el cuerpo humano, Barrio Sésamo, La bola de cristal,...). Actualment Los Lunnis ens ofereixen continguts d’aprenentatge comunicatiu-lingüístic i coneixement del medi físic i social. Molts d’aquests programes s’han actualitzat en format DVD.
Coma educadors haurem de conèixer l’oferta de programes infantils i assessorar als pares sobre el seu ús.

3. Cinema
Des dels anys 50 han aparegut productes amb molt d’èxit destinats als infants, sobretot des de la “Factoria Disney”. Actualment és possible trobar un cinema educatiu, a part de lúdic, amb propostes de sensibilització ecològica, amb la possibilitat d’experimentar emocions i sentiments, així com arribar a nous coneixements.

4. La Publicitat
En la societat de la imatge la influència que la publicitat té sobre l’Infant és molt important. Tenim un conflicte quan els productes publicitats promouen hàbits inadequats d’alimentació, infravaloren l’ecologia i la protecció pel medi ambient, no tenen en compte la importància de la relació i el joc amb iguals i, sobretot, afecten a les economies familiars.
Però la publicitat també pot fer-se servir com a plataforma de divulgació i educació en valors. Cal considerar l’establiment d’un codi ètic en la publicitat i el consum infantil, que defensin al nen davant aquells productes que poden ser perjudicials. Caldria que l’educador infantil faci assessorament professional a pares i altres mediadors significatius. 
5. Internet o els portals educatius
La xarxa de xarxes és la plataforma tecnològica més important que existeix des del punt de vista de la informació i la comunicació. Ha suposat una revolució per a la ciència, la cultura i la societat en general.
Les possibilitats educatives que ofereix Internet són cada vegada més àmplies. Aquí tenim alguns exemples:
- Suport per crear i gestionar portals Web amb finalitats educatives, vinculats a professionals i alumnes:
·         http://eaa.educred.net/moodle/
- Possibilitat de desenvolupar programes d’ensenyament a distància i e-learning:
·         http://educapeques.com/
- Recerca d’informació útil: Google, Yahoo,..:
·         http://copernic.com/
·         http://altavista.es
- Configuració de xarxes que permetin la comunicació, la col·laboració i el treball cooperatiu:
·         http://redtic.es/
- Desenvolupament de campanyes sobre sensibilització o educació en valors:
·         http://www.enredate.org
- Bancs de dades i recursos útils pels professionals de l’EI:
·         http://www.internenes.com
·         http://clic.xtec.es
·         http://www.educapeques.com
- Disseny d’eines i tècniques educatives en Xarxa com Web-Quest (per ex. la caça del tresor), presentacions multimèdia, edu-blocs, fors educatius, grups de correu-E, etc.
- Programació de tasques i activitats amb suport informàtic, a través per ex. del programa CLIC.
6. Videoconsoles
Van aparèixer a principis dels 80. Actualment formen part de la vida diària de molts nens i nenes. Cada vegada són més petites i cada vegada més cares. Normalment els infants no en fan un ús apropiat, ja sigui pel temps que passen jugant com pels continguts de molts jocs.

7. Telefonia Mòbil
Un dels primers joc simbòlics que l’Infant aprèn és despenjar el telèfon i fer com que parla amb algú. Per a ells el telèfon és un objecte màgic i molt divertit. Actualment es dissenyen  telèfons mòbils dirigits específicament al públic infantil, que han d’estar homologats i complir la normativa europea de seguretat. Ens hauríem de plantejar si és apropiat que els infants utilitzin productes amb un cost de manteniment tan elevat.

8. PDA i Pockets PC
Suposen un avenç important ja que integren diferents funcions (telèfon, correu-E, Internet, etc.), en un sol equip molt petit i còmode. Alguns disposen de GPS, el que permet a l’Infant orientar-se i als pares la localització d’aquest.

9. iPods i reproductors MP3
Permeten emmagatzemar i reproduir gran quantitat d’arxius multimèdia.

10. Ordinadors portàtils i Tablets PC
El Tablet PC és una eina a meitat de camí entre un PC i una PDA, amb pantalla tàctil i un llapis especial. Permet interconnectar els equips dels infants entre sí, així com amb l’equip del professor o amb la Pissarra digital. Està especialment indicada per al desenvolupament de fitxes, el dibuix, la pre-escriptura, i qualsevol altra aplicació que el docent dissenyi.

11. Pissarra digital interactiva (PDI)
Consisteix en un ordinador connectat a Internet i un videoprojector que projecte sobre una pantalla o paret allò que mostra el monitor de l’ordinador.
Suposa una excel·lent eina didàctica ja que dóna l’oportunitat d’exposar la informació en una pissarra interactiva, amb connexió a Internet i amb la possibilitat d’editar i emmagatzemar les produccions. Igualment permet al nen crear i dissenyar dibuixos, exposicions, projectes, en un entorn digital interactiu i grupal.
12. WebQuest
És una tècnica de recerca i investigació sobre un tema a través d’Internet. L’alumne navega per la xarxa buscant informació fins completar la seva investigació. És necessari que el nen sàpiga llegir, pel que el seu ús a EI és molt limitat. Pots trobar un manual de Web Quest en http://www.edutic.ua.es/



13. Podcast
Un podcast és un arxiu d’àudio, normalment MP3, que es pot descarregar des d’Internet i gravar en l’ordinador o altre dispositiu. Possibiliten el treball de l’expressió oral i escrita. Ajuda a desenvolupar el vocabulari, la pronunciació i l’entonació. La gravació de la seva veu permet a l’Infant la retroalimentació: pot escoltar com parla o llegeix i veure quins aspectes ha de millorar. Per altra banda, les reproduccions poden emmagatzemar-se en un MP3 o un iPOD o en un Ordinador per tal d’editar-les i ensenyar-les a la família. Més informació a www.proyectogrimm.org
.

miércoles, 17 de abril de 2013


VISITA AL TALLER DE LA TITELLAIRE
 TEIA MONER





El passat dimarts 19 de febrer els i les alumnes d'educació infantil de l'IES la Serreta vam anar al laboratori de titelles de la magnifica titellaire Teia Moner.
La visita guiada al taller va constar de:
1.- Explicació d'un conte a càrrec de la companyia
2.- Un audiovisual sobre la història dels titelles
3.- Explicació i demostració de les diferents tècniques de manipulació
4.-Manipulació amb diferents tipus de titelles
5.- Contruir un titella per a nosaltres mateixos.

Aquest laboratori està situat a Palau Solità i plegamans ( BCN).